La sentència sobre l’impost de plusvàlua

El Tribunal Constitucional ha invalidat la manera com es calcula l’impost que els ajuntaments perceben per cada venda, donació o herència d’immobles.

És una mesura que òbviament perjudica els municipis però que és una bona notícia per als que van recorrer el pagament del tribut.

Impost de plusvàlua. Què és?

Coneixem com a impost de plusvàlua l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU). Un impost que grava l’increment de valor que ha obtingut un terreny quan aquest es ven, s’hereta o es dona. Només afectant aquest impost els terrenys urbans i en cap cas els rústics.

Quan es tracta d’una donació o herència, l’impost de plusvàlua el paga la persona que obté l’immoble. I en el cas de compravenda és el venedor el que ha de satisfer aquest impost.

És un impost regulat per una llei estatal però que cobren directament els ajuntaments. I es tracta d’un impost optatiu, però el 90% dels ajuntaments d’Espanya l’apliquen.

El càlcul:

És determinant el valor del sòl que estableix el cadastre en el moment de la compravenda o donació. En cap cas és determinant el valor de les edificacions que s’hi puguin trobar.

Els valors predeterminats que indicaràn el preu del sol des de l’últim canvi de propietari s’obtenen d’una norma que no té en compte l’evolució real del mercat ni dels preus.

Aquest increment s’obté multiplicant els anys sencers que han passat des que el l’immoble va canviar de propietat per últim cop, com a màxim 20 anys, per un coeficient que decideix l’Ajuntament, però la llei hi posa límits: són d’un 3,7% per a períodes de fins a 5 anys, 3,5 fins a 10 anys, 3,2 fins a 15 anys i 3 fins a 20 anys. 

Un cop s’obté aquest coeficient, se li aplica el percentatge o tipus impositiu que l’Ajuntament del municipi en qüestió hagi decidit, i que pot ser com a màxim del 30%. 

La sentència del Constitucional:

Com ja hem dit, el Tribunal Constitucional rebutja la manera com es calcula la base imposable del tribut, regulada a l’article 107 de la llei d’hisendes locals. La clau és que:

La llei dona per fet que els preus sempre pugen, quan no és sempre així.

El mètode de càlcul pot donar lloc a situacions com haver de pagar l’impost encara que un immoble es vengués més barat del que es va comprar perquè havia perdut valor, una paradoxa que el Constitucional ja va tombar el 2017.

Quan es deixarà de cobrar?

Els textos dels magistrats del Tribunal Constitucional estableixen que ja no es pot cobrar aquest impost.

Segons asseguren, la declaració d’inconstitucionalitat suposa “l’expulsió” de l’impost de l’ordenament jurídic i, per tant, ja no és “exigible“:

“La declaració d’inconstitucionalitat i nul·litat dels arts. 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 de la llei suposa la seva expulsió de l’ordenament jurídic, deixant un buit normatiu sobre la determinació de la base imposable que impedeix la liquidació, comprovació, recaptació i revisió d’aquest tribut local, i per tant, la seva exigibilitat.”

Això implica que la data de la sentència, aquest dimarts 26 d’octubre, és a partir de la qual els ajuntaments ja no poden cobrar aquest impost.

Podem reclamar un retorn d’aquest impost?

Els membres del TC van deixar clar que els efectes de la sentència no poden ser retroactius, és a dir que per regla general, no es poden reclamar quantitats ja pagades.

L’única excepció són els casos en què hi hagi hagut reclamacions anteriors que estiguin pendents de resolució.

Tens dubtes? T'aconsellem que t'assessoris amb una opinió professional. No dubtis en consultar-nos.


Join The Discussion

Compare listings

Compare